La companyia Propeller torna per cinquena vegada al festival Temporada Alta amb el muntatge A midsummer night’s dream (Somni d’una nit d’estiu) de Shakespeare dirigit per Edward Hall.
Efectivament, Girona va ser una festa els dies 4, 5 i 6 de desembre. La vinguda de la companyia Propeller va alegrar els ulls i l’oïda de tots els amants del teatre. Ens van oferir una representació excepcional de A midsummer night’s dream, de William Shakespeare, que és sense cap dubte la segona millor comèdia que s’hagi escrit mai. La primera ens la van oferir l’any passat: Twelfth night, i seria genial que algun dia ens oferissin la tercera: As you like it.
El teatre de la companyia teatral Propeller, dirigida per Edward Hall, té moltes virtuts. Concretant-les amb l’obra que vam veure, jo diria que son les següents.
En primer lloc, un respecte absolut al vers de Shakespeare. Tots els actors van dir els versos d’una manera insuperable. Fins i tot els espectadors que no sabien anglès podien sentir, pel ritme i, sovint per la rima, quan s’acabava un vers i quan en començava un altre. Edward Hall sap perfectament el poder del pentàmetre iàmbic shakespearià i els actors el saben combinar amb l’entonació i la tonalitat que requereix cada situació, cada personatge, cada estat d’ànim. Ja fa molt de temps que penso (i he dit i escrit) que la dicció és el secret de la credibilitat dels personatges. La dicció representa els fonaments de la interpretació. Sense una bona dicció, fins i tot la millor interpretació s’enfonsa. Penso també que el teatre que es fa aquí, a casa nostra, es preocupa bàsicament de la interpretació, que sovint acabaenderrocant-se per falta d’una dicció creïble. En els pitjors dels casos: la interpretació sense el suport de la dicció converteix el teatre en “teiatru”. D’aquí ve que tants actors cridin més del compte (confonent volum i projecció de la veu) i que, quan són bons, tendeixin a sobreactuar en excés.
En segon lloc, Propeller té una segona base: l’estètica moderna. La interpretació dels actors no copia la dels grans intèrprets de la tradició anglesa. Hi ha una força nova en la seva manera de presentar l’acció. El que més sorprèn i el que més comenta el públic que els va veure és aquesta força i aquesta vitalitat, tan essencialment moderna, connectada amb el nostre temps, entesa segons el present. Això es veu en moltíssims aspectes, dels quals en destacaré només un: el moviment dels personatges, sobretot en l’escena de discussió entre els quatre amants quan per la màgia de Puck i Oberon, tant Lisandre com Demetri estan enamorats d’Helena.
En tercer lloc, hi ha el ritme de la representació. No hi ha ni un sol moment que decaigui, no hi ha ni una pausa, res que sigui aliè al fil de l’argument, i això té mèrit a A midsummer night’s dream on Shakespeare presenta tres móns: el de Teseu, duc d’Atenes i els quatre joves, el món dels artesans i el món màgic d’Oberon, Titània i les fades.
El ritme de la representació va a favor del lligam que usa el text per unir aquests tres mons. Jo vaig pensar que la mitja part era innecessària pels espectadors, perquè estem tan ficats dintre el món de l’escenari, que ens trenca una mica l’encant.
En quart lloc, hi ha l’enorme vitalitat dels actors, que és també una enorme generositat donada al públic. Aquest lliurament sense reserves és constant des del començament fins al final de l’obra. Es podria reformular dient que els actors saben fer-se estimar pel públic i el públic ho sent i ho confirma amb els llargs aplaudiments que atorguen als actors, no tan sols al final, sinó també després d’algunes escenes.
En cinquè lloc, hi ha el talent innegable del director, que ni tan sols surt a saludar. I segurament no surt per dues raons: per humilitat i perquè la seva presència ja es respira durant la representació. Hi ha una compenetració visible entre el treball dels actors i el del director. El públic veu les dues coses com un tot indivisible.
Hem d’agrair a Bitò Produccions que hagi aconseguit que cada any (i em sembla que aquest ja és el cinquè) els amants del teatre puguem celebrar la festa de veure tres grans talents units: el de Shakespeare, el d’Eduard Hall i el dels actors de Propeller. I sembla que l’any que ve, el sisè, aquest regal es multiplicarà per cinc obres.
*Salvador Oliva és professor universitari, poeta i traductor especialitzat en la dramatúrgia de Shakespeare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada