TNC - Aloma




Diumenge 21 vam anar a Barcelona a veure Aloma de Mercè Rodoreda de la mà de la companyia Dagoll-Dagom, un musical a l'alçada del millors on s'explica el pas de la infantesa a la maduresa, d'una noia, Aloma dedicada amb cos i ànima a la seva família i on els successos fan que la joventut se li escoli pels dits i trenqui la il·lusió d'una mirada innocent.

Vides Privades



Una comedia íntima que s'endinssa en la intimitat de la parella a partir d'uns personatges sofisticats, que tenen la seva millor arma en l'ingeni del lenguatge. El que de veritat interessa a Coward es comprovar què passa quan ningú els veu, i el que de veritat ens interessa a nosaltres és veure com un jove creador com Jordi Prat i Coll s'aproxima a un texte tan ortodoxe.

Versió i direcció: Jordi Prat i Coll . Intérprets: Isaac Alcayde, Mercè Martínez, Maria Rodríguez i Jacob Torres . Escenografia i vestuari: Llúcia Bernet i Ricard Prat i Coll . Il·luminació: David Bofarull . Espai sonor: Damien Bazin . Coproducció: EL CANAL Centre d'Arts Escèniques Salt/Girona i Sala La Planeta (Mithistòrima Produccions)

Una molt bona interpretació de Mercè Martínez (aposta segura) i sorpresa de Isaac Alcayde que, després de veure'l al Cor de la Ciutat semblava força encasillat i aquí ens demostra que pot omplir l'escena sense cap problema. L'obra, un pèl llarga però divertida.

Mostra de Teatre Amateur de Sant Feliu de Guíxols


PROGRAMACIÓ:
Diumenge 9 de novembre de 2008 a les 6 de la tarda
CAFÈ
Autor: Sergi Pompermayer
Direcció: Ruth Garia
JOVENTUT DE LA FARÀNDULA de Sabadell
Diumenge 30 de novembre de 2008 a les 6 de la tarda
TXÈKHOV, SEMPRE TXÈKHOV o CINC CONTES I UN FUNERAL
Autor: TxèkhovTraducció: Elisenda Seras i Andreu Morta
Direcció: Elisenda Seras
GRUP TEATRAL EL TRIANGLE de Barcelona
Diumenge 7 de desembre de 2008 a les 6 de la tarda
LA VIDA ÉS UN CABARET
Autor: Vicenç CañónDirector: Vicenç Cañón
COMPANYIA DE TEATRE 45 RPM de Tarragona
Diumenge 11 de gener de 2009 a les 6 de la tarda
EL MÈTODE GRÖNHOLM
Autor: Jordi Galceran
Director: Isidre Mestres
SOCIETAT RECREATIVA ELS 9 PINS de TIANA
Diumenge 25 de gener de 2009 a les 6 de la tarda
PANORAMA DES DEL PONT
Autor: Arthur MillerAdaptació: Mª Lluïsa Serra
Direcció: Mª Lluïsa Serra
ÀGORA TEATRE de Barcelona
Diumenge 15 de febrer de 2009 a les 6 de la tarda
L’ÀNGEL DE LA MÚSICA (basada en El fantasma de l’òpera de Gaston Leroux)
Adaptació del llibret:: Jordi Riera i Ermenegild Siñol
Traducció de les lletres: Romà Ferruz
Direcció: Ermenegild Siñol
GRUP DE TEATRE FILAGARSA DEL FOMENT de Molins de Rei
Diumenge 15 de març de 2009 a les 6 de la tarda
TERRA BAIXA
Autor: Àngel Guimerà
Direcció: Òscar Garcia
GRUP DE TEATRE QOLLUNAKA de Barcelona
Diumenge 29 de març de 2009 a les 6 de la tarda
EL JOC DE L’AMOR I DEL ATZAR
Autor: Pierre de Marivaux
Traductor: Jordi TeixidorDirector: Llorenç Rafecas
GRUP DE TEATRE EL CENTRE de Llorenç del Penedès
Diumenge 12 d’abril de 2009 a les 6 de la tarda
LA RAMBLA DE LES FLORISTES
Autor: Josep Maria de Sagarra
Director: Ramon Puig
GRUP DE TEATRE BAT de Tàrrega
Diumenge 26 d’abril de 2009 a les 6 de la tarda
EL VISITANT
Autor: Eric-Emmanuel Schmitt
Traductor: Jordi PlanaDirector: Eloi Falguera
GRUP DE TEATRE PUNT I SEGUIT de Terrassa

Joel Joan "Jo sóc la meva dona"


El Joel Joan més camaleònic s'enfronta al seu desafiament més important a La Villarroel. Amb "Jo sóc la meva dona", recreació de la història del transvestit alemany Charlotte von Mahlsdorf, l'actor canvia el seu habitual registre per donar vida, enfundat en un vestit de dona, al personatge central de l'obra de Doug Wright i 14 més. Un gran esforç per a un sol intèrpret, que no es limita als girs plantejats per l'excel.lent direcció de Marta Angelat, sinó que l'obliga a una immersió en l'univers de un dels personatges d'aquest suggerent monòleg.De tan al.lucinant com és la vida de Charlotte, sembla increïble. Va sobreviure a un pare dèspota, que volia convertir l'efeminat nen en soldat al servei del nacionalsocialisme, i a qui va haver de matar, als 16 anys, en defensa pròpia. Va burlar la persecució de les SS, primer, i de la Stasi, policia política de la RDA, després, i es va convertir en salvadora d'objectes quotidians que nazis i estalinistes consideraven decadents per conservar-los al seu Museu Gründerzeit com a testimoni de temps viscuts.

TEMOR A LA VEU AFLAUTADA

La inquietud dominant a la sala quan l'intèrpret apareix en escena amb un look de dona anys 20 i canvia la seva veu natural per la impostada femenina amb accent estranger no s'atura fins que l'espectador entra en el joc dramàtic i en l'entorn d'interlocutors creat per Wright. El temor que la veu aflautada s'eternitzi desapareix i a mesura que el públic es fica de ple en el personatge i s'oblida de l'actor televisiu i teatral creix la intensitat del muntatge. Joel Joan també se sent més segur a mesura que avança la funció i apareix en tota la seva dimensió el color i l'extrema delicadesa d'aquest personatge ple de clarobscurs. Vells gramòfons, rellotges de cucut i altres estris, ens remeten a l'època i es converteixen en elements essencials per explicar l'obra. I, és clar, hi ha el treball de l'actor, tota una creació, recolzada en un text excel.lent. El millor és aquesta capacitat de transmetre la naturalitat d'un personatge que no té res de grotesc i que desborda feminitat i dramàtica ironia. Joan s'imposa i ajuda a reviure una història al.lucinant, però tan real com la vida mateixa durant la guerra freda.

ESPECTRES d'Ibsen

Espectres narra la història d´una mare que intenta, desesperadament, recuperar el seu fill tot trencant amb un passat lligat a una moral hipòcrita que la va fer apartar el seu propi fill per tal d´evitar-li fer passar el que ella va haver de viure. Ara, un cop deslligada de tot allò que la turmentava, intenta ser feliç amb el seu fill. Però el passat sempre torna, els esprectres sempre reapareixen.

"Garrick" - El Tricicle


ACharing Cross, al West End de Londres, hi ha un teatre anomenat Garrick. Tal com passa a la ciutat de Barcelona amb el Romea o el Borràs, el nom del teatre rendeix tribut a un comediant, en aquest cas David Garrick, un ídol de l’escena britànica del segle XVIII que va debutar a Londres ni més ni menys que interpretant el Ricard III de Shakespeare. Però no va ser declamant Shakespeare com Garrik va aconseguir la fama, sinó fent riure des de l’escenari amb les farses més esbojarrades. La seva vis còmica arrencava sempre la riallada del públic, fins a l’extrem que alguns metges li enviaven al teatre els seus pacients depressius perquè alleugés les seves penes i els fes tornar l’alegria de viure. Sense pretendre-ho, l’actor havia establert les bases de la moderna risoteràpia.
Joan Gràcia, Paco Mir i Carles Sans, els tres integrants de Tricicle, es declaren “humils seguidors” d’aquell bufó genial, i per això li dediquen la seva nova creació, Garrick. Si a aquesta admiració que li professen hi sumem l’efecte terapèutic dels espectacles de Tricicle sobre el públic –segons expliquen ells mateixos, a la sortida del teatre els espectadors els asseguren que se senten més relaxats i contents–, intuïm que Garrick serà un bon bàlsam contra les preocupacions i l’ansietat. Un respir davant les tensions de l’actual crisi.
El muntatge, no obstant, no recorre la vida de David Garrick, sinó que encadena una sèrie de gags que ens descobreixen quins són els mecanismes del riure, així com els seus efectes positius sobre el cos i la ment. Tres homes en avançat estat de gestació, un faquir i el seu sàdic ajudant o un pintor fastiguejat per un tafaner incansable, entre altres personatges, il·lustren aquest singular tractat sobre el riure, impartit per tres (autodenominats) doctors de l’humor, Gràcia, Mir i Sans, convertits en científics de bata blanca i amb uns profunds coneixements en matèria de riure. “Garrick és un espectacle homenatge que únicament pretén aconseguir que el públic oblidi per una estona els seus problemes”, sostenen, “que trenqui les seves màscares i es llanci a riure amb aquests quatre-cents músculs que entren en acció quan riem”.
Així, els tres còmics han recorregut a tota mena de tècniques dramàtiques, algunes mai explorades abans per la companyia, per provocar sonores riallades. Entre altres novetats, a Garrick els tres integrants de Tricicle canten, dialoguen com ho fan els personatges d’un còmic –és a dir, les seves paraules apareixen escrites dins de bafarades, mentre ells es mouen per l’interior de vinyetes de grans dimensions–, incorporen la veu en off d’un narrador i atractius efectes especials, es posen màscares i inventen sorprenents números musicals. Les partitures de l’espectacle, per cert, porten la firma de Pere Bardagí i Jaume Vilaseca. L’escenografia, versàtil i impactant, és obra de Sebastià Brosa i Laura García, i el vestuari el firma Anna Güell.Garrick es va estrenar el maig del 2007 a El Ejido (Almeria), i des d’aleshores ha deixat una reguera de rialles a les localitats que l’han acollit durant la seva llarga gira –inclosa Madrid, on va estar uns quants mesos en cartell–, que acaba de deixar Palma de Mallorca. Ara s’instal·la al Poliorama amb la intenció de quedar-s’hi la resta de temporada –recordem que el Teatre Victòria, on habitualment estrena Tricicle, està ocupat amb el Monty Python’s Spamalot que ells mateixos dirigeixen–.
Així doncs, l’espectacle arriba a Barcelona rodat, afinat i corregit fins a l’últim detall. Garrick fa bona aquella sentència encunyada per Erasme de Rotterdam que afirmava que riure de tot és propi de tontos, però no riure de res és d’estúpids. Tenint en compte, a més a més, que riure allibera endorfines –unes petites proteïnes d’efecte sedant, responsables en gran part de la sensació de benestar–, és clar que el propòsit de Garrick no és cap bestiesa.


CARME TIERZ el periodico

Spamalot

Fidel als Monty Python's i amb pincellades pròpies del Tricicle, ens van endinçar en un altre temps, les nostres rialles i xiulets anaven de conjunt en un espectacle que ningú es pot perdre, tot i que aquest cop el "Rei Artur" no va ser en Jordi Bosch, el seu cover Josep Mª Gimeno ho va brodar, també vull fer una menció especial per a Sara Pérez que per cert va deixar "to er arte" a l'escenari . Genial!!

Tricicle adapta a 'Spamalot' l'humor absurd de Monty Python


El trio català dirigeix el musical inspirat en 'Los caballeros de la mesa cuadrada'

No tenien diners per a cavalls i van decidir imitar-ne el so fent xocar cocos. Així van començar els Monty Python el rodatge de Los caballeros de la mesa cuadrada (1974). I així comença Spamalot, el musical inspirat en la hilarant pel.lícula dels còmics britànics. Amb el rei Artús (Jordi Bosch) i el seu escuder Patsy (Julián Fontalvo) trotant a cop de cocos, a la caça d'un grup de valents que els acompanyin en la seva atzarosa recerca del sant grial.L'humor absurd de Monty Python's Spamalot ja cavalca pel Teatre Vic-tòria en les sessions prèvies a la seva estrena, el 9 de setembre, sota la direcció de Tricicle --Carles Sans, Paco Mir i Joan Gràcia--, que han adaptat el muntatge original d'Eric Idle i John du Prez incorporant la seva sàvia pròpia. "Hi hem afegit més gags i més rialles. Els dos tipus d'humor es complementen", addueix el trio. Pepe Rubianes, retirat temporalment per tractar-se d'un càncer, que interpreta la veu en off de Déu. "Volem que segueixi present als escenaris", diu Sanz, que defineix el musical com "un disbarat molt divertit". "En el fons som una colla de tontos", postil.la Bosch.

Sant Feliu de Guíxols impulsa un ambiciós anell cultural





Sant Feliu de Guíxols aspira a convertir-se en capital cultural de les comarques de Girona gràcies a un ambiciós projecte urbanístic que agruparà gran part de la seva oferta en tres edificis: el monestir, el Teatre Auditori Municipal i l'antiga fàbrica Can Serra. Aquests tres immobles, que gairebé es toquen, formen una anella cultural amb una superfície total de 12.000 metres quadrats."Apostem per ser un referent, com ja ho som amb el Festival de Porta Ferrada, i perquè sigui ambiciós cal disposar d'espais d'aquesta magnitud", va ressaltar l'alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Pere Albó (PSC).

Primer Premi de Teatre Amateur per: "El Rei Lear"


El públic guixolenc distingeix "El Rei Lear" amb el primer premi de la mostra de teatre amateur

La IIIa Mostra Estable de Teatre Amateur de Sant Feliu de Guíxols ja té guanyadors: Arcs Estudi de Taradell, amb l'obra El Rei Lear. Els punts parteixen de la votació popular. Els de Taradell van ser els últims d'actuar (d'un total de dotze companyies) i van arribar i moldre. De fet, els qui havien estat els virtuals guanyadors durant tot el certamen eren la Gespa de Palamós, amb l'obra Entre Dones (amb un 9.43 reunien una puntuació altíssima i tot indicava que guanyarien: de fet eren els guanyadors durant moltes setmanes). Però els de Taradell van arribar i amb el seu Shakespeare van aconseguir un 9.49, un excel.lent, igual que la seva interpretació a Sant Feliu de Guíxols, que no té cap altre qualificatiu.El Sopar dels idiotes, va obtenir un promig de 9.23 (Casal de Calaf) i va fer que aconseguís un meritori tercer lloc. La IIIa Mostra, doncs, segueix el seu camí, a partir de la voluntat d'aposta ferma del govern municipal de l'Ajuntament i de l'Agrupació Teatral Benet Escriba. En el sopar d'atorgament de premis, celebrat el dia 7 de juny, es van desvetllar diferents incògnites: la més destacada, el nou sistema de concurs que es posarà en pràctica l'any vinent.

La Sospecha "Pilar Bardem"


La veterana actriu Pilar Bardem, acompanyada de Diana Palazón, Juanjo Cucalón i Mercedes Castro van portar el passat diumenge, 25 de maig, l'obra 'La Sospecha' al Teatre Auditori Municipal de Sant Feliu de Guíxols, en una actuació única a Catalunya.
L'obra, de noranta minuts, va aconseguir omplir el Teatre Auditori Municipal. Aquesta actuació forma part del programa GuíxolsEscena, que porta a l'escenari de Sant Feliu de Guíxols teatre i dansa de caràcter professional.

Pilar Bardem a Sant Feliu de Guíxols



Pilar Bardem actua a Sant Feliu de Guíxols en una actuació única a Catalunya

L'actriu Pilar Bardem porta al Teatre Auditori Municipal l'obra La Sospecha, el proper diumenge 25 de maig (18h).

Es tracta d’una oportunitat única de veure un repartiment de luxe en viu i en directe, ja que la veterana actriu Pilar Bardem, que no ha fet massa teatre últimament, ve acompanyada de Diana Palazón (Al salir de classe, Hospital Central...), Juanjo Cucalón (Aida, Mis adorables vecinos, Siete vidas, ...) i Mercedes Castro (Cuenta atras, Vientos de agua, Cuéntame...). Les localitats costen 25 euros i es poden comprar a l'oficina de Turisme.

Es tracta d'una obra de de John Patrick Shanley,i el seu argument gira sobre el fet que l'any 1964, en una escola catòlica del Bronx, la germana Jane avisa la directora, la germana Louise, que un nen de la seva classe va tornar 'estrany' i amb flaire a alcohol, després d'estar ab el pare Flynn, el capellà que s'ocupa de l'ensenyament religiós, així com també dels esports. A partir d'aquest moment, la directora, plena de sospites, culpabilitza el pare Flynn d'abús a un menor. Però, l'acusació sobre el capellà... té proves?