Diumenge 21 vam anar a Barcelona a veure Aloma de Mercè Rodoreda de la mà de la companyia Dagoll-Dagom, un musical a l'alçada del millors on s'explica el pas de la infantesa a la maduresa, d'una noia, Aloma dedicada amb cos i ànima a la seva família i on els successos fan que la joventut se li escoli pels dits i trenqui la il·lusió d'una mirada innocent.
Vides Privades
Versió i direcció: Jordi Prat i Coll . Intérprets: Isaac Alcayde, Mercè Martínez, Maria Rodríguez i Jacob Torres . Escenografia i vestuari: Llúcia Bernet i Ricard Prat i Coll . Il·luminació: David Bofarull . Espai sonor: Damien Bazin . Coproducció: EL CANAL Centre d'Arts Escèniques Salt/Girona i Sala La Planeta (Mithistòrima Produccions)
Una molt bona interpretació de Mercè Martínez (aposta segura) i sorpresa de Isaac Alcayde que, després de veure'l al Cor de la Ciutat semblava força encasillat i aquí ens demostra que pot omplir l'escena sense cap problema. L'obra, un pèl llarga però divertida.
Mostra de Teatre Amateur de Sant Feliu de Guíxols
PROGRAMACIÓ:
Diumenge 29 de març de 2009 a les 6 de la tarda
Joel Joan "Jo sóc la meva dona"
ESPECTRES d'Ibsen
"Garrick" - El Tricicle
ACharing Cross, al West End de Londres, hi ha un teatre anomenat Garrick. Tal com passa a la ciutat de Barcelona amb el Romea o el Borràs, el nom del teatre rendeix tribut a un comediant, en aquest cas David Garrick, un ídol de l’escena britànica del segle XVIII que va debutar a Londres ni més ni menys que interpretant el Ricard III de Shakespeare. Però no va ser declamant Shakespeare com Garrik va aconseguir la fama, sinó fent riure des de l’escenari amb les farses més esbojarrades. La seva vis còmica arrencava sempre la riallada del públic, fins a l’extrem que alguns metges li enviaven al teatre els seus pacients depressius perquè alleugés les seves penes i els fes tornar l’alegria de viure. Sense pretendre-ho, l’actor havia establert les bases de la moderna risoteràpia.
Joan Gràcia, Paco Mir i Carles Sans, els tres integrants de Tricicle, es declaren “humils seguidors” d’aquell bufó genial, i per això li dediquen la seva nova creació, Garrick. Si a aquesta admiració que li professen hi sumem l’efecte terapèutic dels espectacles de Tricicle sobre el públic –segons expliquen ells mateixos, a la sortida del teatre els espectadors els asseguren que se senten més relaxats i contents–, intuïm que Garrick serà un bon bàlsam contra les preocupacions i l’ansietat. Un respir davant les tensions de l’actual crisi.
El muntatge, no obstant, no recorre la vida de David Garrick, sinó que encadena una sèrie de gags que ens descobreixen quins són els mecanismes del riure, així com els seus efectes positius sobre el cos i la ment. Tres homes en avançat estat de gestació, un faquir i el seu sàdic ajudant o un pintor fastiguejat per un tafaner incansable, entre altres personatges, il·lustren aquest singular tractat sobre el riure, impartit per tres (autodenominats) doctors de l’humor, Gràcia, Mir i Sans, convertits en científics de bata blanca i amb uns profunds coneixements en matèria de riure. “Garrick és un espectacle homenatge que únicament pretén aconseguir que el públic oblidi per una estona els seus problemes”, sostenen, “que trenqui les seves màscares i es llanci a riure amb aquests quatre-cents músculs que entren en acció quan riem”.
Així, els tres còmics han recorregut a tota mena de tècniques dramàtiques, algunes mai explorades abans per la companyia, per provocar sonores riallades. Entre altres novetats, a Garrick els tres integrants de Tricicle canten, dialoguen com ho fan els personatges d’un còmic –és a dir, les seves paraules apareixen escrites dins de bafarades, mentre ells es mouen per l’interior de vinyetes de grans dimensions–, incorporen la veu en off d’un narrador i atractius efectes especials, es posen màscares i inventen sorprenents números musicals. Les partitures de l’espectacle, per cert, porten la firma de Pere Bardagí i Jaume Vilaseca. L’escenografia, versàtil i impactant, és obra de Sebastià Brosa i Laura García, i el vestuari el firma Anna Güell.Garrick es va estrenar el maig del 2007 a El Ejido (Almeria), i des d’aleshores ha deixat una reguera de rialles a les localitats que l’han acollit durant la seva llarga gira –inclosa Madrid, on va estar uns quants mesos en cartell–, que acaba de deixar Palma de Mallorca. Ara s’instal·la al Poliorama amb la intenció de quedar-s’hi la resta de temporada –recordem que el Teatre Victòria, on habitualment estrena Tricicle, està ocupat amb el Monty Python’s Spamalot que ells mateixos dirigeixen–.
Així doncs, l’espectacle arriba a Barcelona rodat, afinat i corregit fins a l’últim detall. Garrick fa bona aquella sentència encunyada per Erasme de Rotterdam que afirmava que riure de tot és propi de tontos, però no riure de res és d’estúpids. Tenint en compte, a més a més, que riure allibera endorfines –unes petites proteïnes d’efecte sedant, responsables en gran part de la sensació de benestar–, és clar que el propòsit de Garrick no és cap bestiesa.
CARME TIERZ el periodico
Spamalot
Tricicle adapta a 'Spamalot' l'humor absurd de Monty Python
No tenien diners per a cavalls i van decidir imitar-ne el so fent xocar cocos. Així van començar els Monty Python el rodatge de Los caballeros de la mesa cuadrada (1974). I així comença Spamalot, el musical inspirat en la hilarant pel.lícula dels còmics britànics. Amb el rei Artús (Jordi Bosch) i el seu escuder Patsy (Julián Fontalvo) trotant a cop de cocos, a la caça d'un grup de valents que els acompanyin en la seva atzarosa recerca del sant grial.L'humor absurd de Monty Python's Spamalot ja cavalca pel Teatre Vic-tòria en les sessions prèvies a la seva estrena, el 9 de setembre, sota la direcció de Tricicle --Carles Sans, Paco Mir i Joan Gràcia--, que han adaptat el muntatge original d'Eric Idle i John du Prez incorporant la seva sàvia pròpia. "Hi hem afegit més gags i més rialles. Els dos tipus d'humor es complementen", addueix el trio. Pepe Rubianes, retirat temporalment per tractar-se d'un càncer, que interpreta la veu en off de Déu. "Volem que segueixi present als escenaris", diu Sanz, que defineix el musical com "un disbarat molt divertit". "En el fons som una colla de tontos", postil.la Bosch.
Sant Feliu de Guíxols impulsa un ambiciós anell cultural
Primer Premi de Teatre Amateur per: "El Rei Lear"
La IIIa Mostra Estable de Teatre Amateur de Sant Feliu de Guíxols ja té guanyadors: Arcs Estudi de Taradell, amb l'obra El Rei Lear. Els punts parteixen de la votació popular. Els de Taradell van ser els últims d'actuar (d'un total de dotze companyies) i van arribar i moldre. De fet, els qui havien estat els virtuals guanyadors durant tot el certamen eren la Gespa de Palamós, amb l'obra Entre Dones (amb un 9.43 reunien una puntuació altíssima i tot indicava que guanyarien: de fet eren els guanyadors durant moltes setmanes). Però els de Taradell van arribar i amb el seu Shakespeare van aconseguir un 9.49, un excel.lent, igual que la seva interpretació a Sant Feliu de Guíxols, que no té cap altre qualificatiu.El Sopar dels idiotes, va obtenir un promig de 9.23 (Casal de Calaf) i va fer que aconseguís un meritori tercer lloc. La IIIa Mostra, doncs, segueix el seu camí, a partir de la voluntat d'aposta ferma del govern municipal de l'Ajuntament i de l'Agrupació Teatral Benet Escriba. En el sopar d'atorgament de premis, celebrat el dia 7 de juny, es van desvetllar diferents incògnites: la més destacada, el nou sistema de concurs que es posarà en pràctica l'any vinent.
La Sospecha "Pilar Bardem"
La veterana actriu Pilar Bardem, acompanyada de Diana Palazón, Juanjo Cucalón i Mercedes Castro van portar el passat diumenge, 25 de maig, l'obra 'La Sospecha' al Teatre Auditori Municipal de Sant Feliu de Guíxols, en una actuació única a Catalunya.
L'obra, de noranta minuts, va aconseguir omplir el Teatre Auditori Municipal. Aquesta actuació forma part del programa GuíxolsEscena, que porta a l'escenari de Sant Feliu de Guíxols teatre i dansa de caràcter professional.
Pilar Bardem a Sant Feliu de Guíxols
Pilar Bardem actua a Sant Feliu de Guíxols en una actuació única a Catalunya
L'actriu Pilar Bardem porta al Teatre Auditori Municipal l'obra La Sospecha, el proper diumenge 25 de maig (18h).