Llum de guàrdia - Dissabte 17/09/2011

14 de setembre del 2004. Roda de premsa. Un grup d’artistes presenta la imminent estrena de l’espectacle “Xirgu” al Teatre Romea. Els seus membres mostren la seva millor cara davant els mitjans i es declaren satisfets amb l’espectacle que estan a punt d’estrenar. Un dels membres del grup, però, la Clara, una actriu-ballarina sordmuda, fa “esclatar” l’acte amb una sorprenent revelació: la llegenda segons la qual el fantasma de la mítica actriu catalana Margarida Xirgu es passeja pel Romea és certa. Ella ha vist el fantasma. I aquest li ha dit que l’espectacle no s’ha de representar. Malgrat les advertències de la Clara, la funció s’estrena. I la nit de l’estrena, es crema el teatre. “L’incendi del Romea” passarà a formar part, des d’aleshores, de la llegenda negra de la ciutat.


14 de setembre del 2011 (set anys després). El Romea segueix tancat, pendent de reformes. I el grup que integrava “Xirgu” s’ha desintegrat. Els seus components han seguit diferents camins, tots ells apartats de l’escenari. Una estranya maledicció sembla perseguir-los d’ençà de l’incendi. L’arribada a Barcelona, però, després de set anys d’absència, d’en Josh L. Franklyn, l’antic director de “Xirgu”, convertit ara en cineasta de culte del gènere de terror, canviarà les coses. Una sèrie d’estranyes i violentes coincidències tornarà a reunir el grup al voltant del vell teatre abandonat.


AUTORS: Sergi Pompermayer i Julio Manrique


DIRECCIÓ: Julio Manrique


REPARTIMENT: Mireia Aixalà (Clara Azpeitia i Sara Dalmau)Ivan Benet (Àstor García Roig)Cristina Genebat (Mirta Blanc)Oriol Guinart (Àlex Pérez Feliu)Xavier Ricart (Charlie)Marc Rodríguez (Abel Borràs)Andrew Tarbet (Josh L. Franklyn)

Amb la puntualitat que ens caracteritza vam arribar al Romea 3/4 d'hora abans, amb temps de fer un tallat amb uns gots que ens van remuntar a èpoques llunyanes (Oje, i els Tres Tombs). Mentre esperàvem assegudes al sofà vermell de l'entrada, vam veure arribar el Sr. Director del teatre i de l'obra en qüestió, en Julio Manrique, la Iolanda en quan el veu, prepara el díptic de l'obra "Llum de guàrdia" i li engalta dos petons tímids a la galta, jo, evidentment al darrera, faig el mateix, molt agradable i simpàtic, en Julio Manrique ens signa el díptic i ens desitja que ens agradi l'obra. Al cap d'una estona, a poc a poc comencen a entrar tots els actors, vestits amb roba d'estiu, relaxats i al mateix temps preparats per a fer-nos gaudir d'una horeta i mitja d'espectacle, sense parar de riure i vibrar amb el talent que demostren a sobre l'escenari. Amb un final apoteòsic l'obra ens deixa un molt bon gust de boca.....per a nosaltres molt i molt recomanable.