Tercer Cuerpo


De Claudio Tolcachir. Cia. Timbre 4
La historia de un intento absurdo
Estrena a l'Estat espanyol 17 d'octubre, a les 22.00 h Sala La Planeta 16€
Espectacle en llengua castellana Durada: 1 h 10 min


Una oficina desgavellada, la casa d'una parella, un bar i un consultori mèdic. Diferents llocs que s'alternen en un mateix espai conjugant la vida de cinc personatges. Els uneix la solitud, la incomprensió i la necessitat d'estimar. Tercer cuerpo és la segona creació de l'actor, dramaturg i director argentí Claudio Tolcachir, que es va donar a conèixer tant al seu país (2005) com en el nostre (Temporada Alta, 2007) amb l'obra La omisión de la familia Coleman. A diferència dels protagonistes d'aquella, que ignoraven l'evidència de la tragèdia que els amenaçava, els de Tercer cuerpo prenen la decisió d'intervenir en el seu propi destí. Els vincles entre ells es desenvoluparan fins a explotar. La mort d'una mare, la necessitat de tenir fills, la incapacitat de donar i de rebre amor els abocaran cap a la soledat i l'abandó. I un cop més, l'important serà allò que no es veu, allò que no es diu, allò que roman en l'ambigu terreny del desig

‘Mujeres...’, a Broadway

Per molts, Mujeres al borde de un ataque de nervios (1988) és un dels cims de Pedro Almodóvar. A partir d’abril, serà una fita encara més gran i el confirmarà com un dels creadors espanyols més exportables.
La comèdia arribarà a Broadway convertida en un musical, amb el suport en la producció del prestigiós Lincoln Center i amb noms habituals per als votants dels Tonys: Barlett Sher a la direcció, David Yazbeck a la partitura i Jeffrey Lane al llibret.Ahir, el mateix Almodóvar, meravellat perquè «Broadway segueix fent les coses amb un procés totalment artesanal igual que fa dos segles», assistia personalment als primers assajos que portaran al carrer de les llums, en anglès, Pepa i Candela, el gaspatxo barbitúric, els xiïtes… Els noms de l’elenc es mantenen en rigorós secret.
Broadway serà un altre cim conquistat per un manxec a qui Nova York adora, com li ha demostrat una altra vegada aquest cap de setmana. Dissabte, Madonna li va organitzar un sopar en un restaurant italià a l’Upper East Side i, diumenge, el Festival de Cine de Nova York es va clausurar amb Los abrazos rotos, desplegant l’alfombra vermella perquè la recorreguessin ell i Penélope Cruz; amics com Olatz Schnabel, Salma Hayek i el seu marit, el milionari François Henri-Pinault, i mites com Lauren Bacall, que l’any que ve rebrà l’Oscar honorífic.
Tot i que des de Los Angeles dos dels seus actors, Blanca Portillo i Lluís Homar, van lamentar que l’Acadèmia espanyola no escollís el film per ser candidat a l’Oscar, amb el suport de Sony Pictures Classics no es pot descartar que Almodóvar i Cruz tornin a anar a la cerimònia. I, en una trobada amb la premsa espanyola, van compartir records de les seves experiències amb l’estatueta. Ell va recordar les primeres reunions amb amics, que volien veure el premi i el deixaven «amb la mateixa sensació d’haver acabat de parir». Ella, guanyadora fa només uns quants mesos per Vicky Cristina Barcelona, confessava que a vegades encara se’l mira i pensa «que és un d’aquells Oscars de joguina».

Macbeth

De William Shakespeare. Dir. Declan Donnellan
Cheek by Jowl
Estrena a l'Estat espanyol
1 d'octubre, a les 21.00 h
2 d'octubre, a les 21.00 h
3 d'octubre, a les 17.00 h
3 d'octubre, a les 22.00 h
4 d'octubre, a les 19.00 h
Teatre de Salt 30€
Espectacle en anglès amb sobretítols en català
Durada: 2 h 30 min (aprox.)

La cèlebre companyia Cheek by Jowl visita Temporada Alta per primera vegada amb una lectura renovadora de Macbeth, i ja són prop de quinze les obres de Shakespeare que ha portat a l'escenari. Considerat el millor deixeble de Peter Brook, Declan Donnellan, el director, que el 2002 ja ens va visitar amb un Rei Lear representat per la Royal Shakespeare Company, s'allunya de qualsevol element superflu que interfereixi en la recepció de la paraula i el joc entre els actors. De fet, ha afirmat, ja que segueix treballant els espectacles després de l'estrena, que el seu treball com a director consisteix en mantenir el joc conjunt i l'equilibri dels actors, sempre fràgil i canviant. I amb aquesta posada en escena de Macbeth estrenada tot just fa un mes, conjura el món de la bruixeria, els fantasmes i les aparicions profètiques en una experiència il·lusòria de so i tenebres.
--------------------------------------------------------------------------------
Teatre en majúscules, teatre de debò, en anglès difícil de seguir, però ampli de contingut, tens la sensació, durant les dues hores que dura l’espectacle, de ser davant l’essència del teatre pur, els intèrprets omplen l’escenari buit de mobiliari. Veus i drama, cossos i espectacle, mostren un Shakespeare real, un Macbeth dramàtic, paranoic, transformat per l’ambició que li consumeix la vida fins fer-li encarar la mort. Lady Macbeth ens va fer plorar, riure i sentir l’amor transpirar per la pell. La companyia en la seva totalitat, va fer aixecar al públic totalment entregat en una ovació de gairebé cinc minuts on vam poder gaudir de la presència del Director de l’obra Declan Donnellan i del director d’escenografia Nick Ormerod vinguts per la clausura de les representacions de l’obra.