Los Miserables

Un espectacular muntatge, que vam poder gaudir el passat 16 d'octubre a l'espai Barcelona Musical a Montjuïc, unes veus genial i unes interpretacions sublims....molt i molt recomanable.


Llum de guàrdia - Dissabte 17/09/2011

14 de setembre del 2004. Roda de premsa. Un grup d’artistes presenta la imminent estrena de l’espectacle “Xirgu” al Teatre Romea. Els seus membres mostren la seva millor cara davant els mitjans i es declaren satisfets amb l’espectacle que estan a punt d’estrenar. Un dels membres del grup, però, la Clara, una actriu-ballarina sordmuda, fa “esclatar” l’acte amb una sorprenent revelació: la llegenda segons la qual el fantasma de la mítica actriu catalana Margarida Xirgu es passeja pel Romea és certa. Ella ha vist el fantasma. I aquest li ha dit que l’espectacle no s’ha de representar. Malgrat les advertències de la Clara, la funció s’estrena. I la nit de l’estrena, es crema el teatre. “L’incendi del Romea” passarà a formar part, des d’aleshores, de la llegenda negra de la ciutat.


14 de setembre del 2011 (set anys després). El Romea segueix tancat, pendent de reformes. I el grup que integrava “Xirgu” s’ha desintegrat. Els seus components han seguit diferents camins, tots ells apartats de l’escenari. Una estranya maledicció sembla perseguir-los d’ençà de l’incendi. L’arribada a Barcelona, però, després de set anys d’absència, d’en Josh L. Franklyn, l’antic director de “Xirgu”, convertit ara en cineasta de culte del gènere de terror, canviarà les coses. Una sèrie d’estranyes i violentes coincidències tornarà a reunir el grup al voltant del vell teatre abandonat.


AUTORS: Sergi Pompermayer i Julio Manrique


DIRECCIÓ: Julio Manrique


REPARTIMENT: Mireia Aixalà (Clara Azpeitia i Sara Dalmau)Ivan Benet (Àstor García Roig)Cristina Genebat (Mirta Blanc)Oriol Guinart (Àlex Pérez Feliu)Xavier Ricart (Charlie)Marc Rodríguez (Abel Borràs)Andrew Tarbet (Josh L. Franklyn)

Amb la puntualitat que ens caracteritza vam arribar al Romea 3/4 d'hora abans, amb temps de fer un tallat amb uns gots que ens van remuntar a èpoques llunyanes (Oje, i els Tres Tombs). Mentre esperàvem assegudes al sofà vermell de l'entrada, vam veure arribar el Sr. Director del teatre i de l'obra en qüestió, en Julio Manrique, la Iolanda en quan el veu, prepara el díptic de l'obra "Llum de guàrdia" i li engalta dos petons tímids a la galta, jo, evidentment al darrera, faig el mateix, molt agradable i simpàtic, en Julio Manrique ens signa el díptic i ens desitja que ens agradi l'obra. Al cap d'una estona, a poc a poc comencen a entrar tots els actors, vestits amb roba d'estiu, relaxats i al mateix temps preparats per a fer-nos gaudir d'una horeta i mitja d'espectacle, sense parar de riure i vibrar amb el talent que demostren a sobre l'escenari. Amb un final apoteòsic l'obra ens deixa un molt bon gust de boca.....per a nosaltres molt i molt recomanable.

Desclassificats




Autor i director: Pere Riera

Interprets: Emma Vilarasau, Abel Folk y Toni Sevilla




Hair - El musical



Un musical sense cap ni peus , on la música no s'entén ni segueix cap harmonia, les veus no estan a l'alçada i la interpretació ... brilla per la seva absència, totalment prescindible.

Petits Crims Conjugals

Gilles (Ramón Madaula) és víctima d’un misteriós accident. Després de passar una temporada a l’hospital, torna a casa amb la seva dona, Lisa (Laura Conejero). Ha perdut completament la memòria. Qui és ell? I qui és Lisa? Com era abans la seva vida de parella? A partir del que ella li explica, Gilles intenta reconstruir la seva pròpia vida. Però, i si Lisa va mentir? ¿Ell és realment tal com ella el descriu? I ella, és en efecte la seva dona? S’obre camí una veritat inesperada. A qui creure? La vida matrimonial és efectivament aquest infern-no de crueltat mental? I quan veiem a un home i una dona davant l’alcalde o el sacerdot, hem, de fet, preguntar quin dels dos serà l’assassí?
Al voltant d’aquest accident es construeix una obra d’intriga creixent en la qual la parella s’enfronta en una brillant esgrima de revelacions i ocultacions, de passions i d’odis, d’amor i, de vegades, d’indiferència, que mantindrà l’atenció dels espectadors intacta fins al seu sorprenent desenllaç.

Joan Margall: Llei d'amor

Joan Maragall va néixer a Barcelona el 10 d'octubre de 1860 i va morir amb cinquanta anys tot just acabats de fer, el 22 de desembre de 1911. Enguany es commemora, per tant, el doble aniversari d'una de les personalitats més fascinants de la cultura catalana del segle xx. El festival Temporada Alta i el Teatre Nacional de Catalunya volem contribuir al merescut homenatge d'aquest poeta de la paraula viva, mestre d'ascendència romàntica subscrit al Modernisme, amb aquest espectacle. Joan Ollé, que la temporada passada va portar a l'escenari l'obra no teatral de Salvador Espriu amb El jardí dels cinc arbres, i que anteriorment ha adaptat textos de Mercè Rodoreda, Vicent Andrés Estellés i Josep Pla, entre d'altres, ha concebut un espectacle transversal i poètic construït sobre el conjunt de l'obra literària de Joan Maragall per al qual ha tornat a comptar amb alguns dels intèrprets que han protagonitzat els seus darrers treballs
Adaptació: Carles Guillén i Joan Ollé - Direcció: Joan Ollé - Intèrprets (per ordre alfabètic): Joan Anguera, Paula Blanco, Montserrat Carulla, Rosa Muñoz, Victòria Pagès, Albert Pérez, Fèlix Pons i Àngels Poch i el cor Lieder Càmera - Moviment actoral: Andrés Corchero - Escenografia: Sebastià Brosa - Vestuari: Míriam Compte - Il·luminació: Lionel Spycher - So: Damien Bazin - Vídeo: Eugenio Szwarcer - Caracterització: Núria Llunell - Ajudant de direcció: Iban Beltran - Producció: EL CANAL i Teatre Nacional de Catalunya