Ballet Imperial Rus - Maya Plisetskaya


El passat 4 de juliol vam anar a veure el Ballet Imperial Rus, va ser tot una experiència, veure els ballarins desplegant tot el seu encant a l'escenari ens va fer vibrar, però res semblant al que vam sentir quan vam veure 15 ballarines sobre puntes fent el millor ballet del que he pogut gaudir en molt de temps. Gràcies a ella, Maya Plisetskaya una de les millor ballarines després d'Ana Pavlova, que va crear aquest Ballet Imperial i el va dirigir des de 1987 al 1990. Vaig tenir la sort de veure Plisetskaya pels volts de 1989, i no podré oblidar mai aquells braços escenificant La mort del cigne de Fokine, no em considero una entesa però si una amant de la dansa i és just de recomanar l'espectacle a tothom per gaudir de la dolçor del Ballet Líric en majúscules.

MANRIQUE, un HAMLET al 200%

És l’any de Julio Manrique. L’actor s’enfronta, després de la seva consolidació com a director amb La forma de les coses i Product, ni més ni menys que a Hamlet. Un repte apassionant per a qualsevol intèrpret i molt més si es fa des de l’estimulant mirada carregada d’irònica melancolia, encara que sempre respectuosa amb l’esperit de l’obra magna de Shakespeare, d’Oriol Broggi. Una aposta saldada amb l’èxit tant per a ell com per als sis companys de repartiment, que es desdoblen en els 25 personatges de la peça del Bard reduïda a tres hores que passen volant.El protagonista de La tragèdia de Hamlet, príncep de Dinamarca se’ns mostra aquí com un jove d’avui, més humà i allunyat de l’heroi romàntic habitual. És un personatge viu, canviant, immers en una crisi d’identitat i per tant ple de dubtes. I en el seu recorregut per aquesta història de traïcions i la corrupció moral que porten fins al magnicidi, Manrique el recrea en la seva recerca de la venjança tan boig com lúcid, tan cruel com tendre, tan expressiu com fosc. Però sempre amb una força irresistible. El muntatge de Broggi sap jugar molt bé amb un espai com el de la Biblioteca de Catalunya. Les parets i un terra amb sorra, amb la qual formaran les dunes per enterrar els morts, són els elements dominants. El públic envolta l’escena, deixant només lliure la paret del fons on es projecten les imatges de núvols que ajuden a recrear l’atmosfera de l’obra.
HUMORÍSTIQUES PERLES / En aquest marc es desenvolupa l’acció. L’adaptació permet introduir humorístiques perles, com quan es parla de la unitat d’Espanya o se succeeixen les bromes dels enterradors. O quan el fantasma del rei assassinat es dirigeix a Hamlet en anglès i, en l’escena dels còmics, aquests s’expressen en italià.Un vestuari modern i peces musicals actuals completen aquesta revisió del muntatge, en què, a més de Manrique, també es llueix tot el repartiment: Carme Pla, de T de Teatre, exhibeix la seva vis dramàtica com Gertrudis. I brillen així mateix Ramon Vila (Claudi), Carles Martínez (Poloni), Marc Rodríguez (Horaci), Aida de la Cruz (Ofèlia) i Jordi Rico (Laertes).

La Casa de Bernarda Alba al TNC

El TNC i Lluís Pascual estrenen "La casa de Bernarda Alba" del 29 d'abril al 28 de juny de 2009, Amb Núria Espert i Rosa Maria Sardà

Tilda Espluga, Almudena Lomba, Teresa Lozano, Marta Marco, Marta Martorell, Bárbara Mestanza, Montse Morillo, Nora Navas, Rebeca Valls, Rosa Vila.

Properament al TNC Concha Velasco

La vida por delante

Autor: Romain Gary.
Adaptació: Xavier Jaillard.
Direcció: José María Pou.
Intérprets: Concha Velasco, Rubén de Eguía, Carles Canut.
Teatre Goya.
Dia 2 de maig de 2009
Quan estàs davant d'un monstre com Concha Velasco, saps que el que veuràs t'agradarà, al mateix temps s'hi ha d'afegir un nom, Rubén de Eguía, ell és a "La vida por delante" Momo, un noi marroquí del qui Madame Rosa (Concha Velasco) en té cura des que tenia 4 anys, fill d'una prostituta que no es pot fer càrrec ell, creix al costat de Madame Rosa qui li ensenya com afrontar la vida per quan sigui gran. Una magnifica actuació sobre la que recau tot el pes de l'obra, una magistral Concha Velasco que no dubte ni un moment a perdre tot el seu "glamour" per presentar-se davant nostre tal i com és. L'obra té moments dramàtics i escenes on la duresa de l'obra t'arranca somriures de supervivència emocional.La val·lisoletana al final de l'obra ens va regalar un "Bona nit a tothom, ha estat una nit molt emocionant i sobretot, Visca el Barça" que el públic va agrair pel 2 a 6 del Barça al Madrid.

Gala dels XII Premis Max XII

Millor Espectacle de Teatre
2666 - TEATRE LLIURE, GREC´08, TEATRO CUYÁS/CABILDO DE GRAN CANARIA
Millor Espectacle de Teatre Musical
CABARET LIQUIDO - LAVI E BEL S.L.
Millor Espectacle de Dansa
SIRENA A LA PLANCHA - SOL PICO CI A DE DANZA SL
Millor Autor Teatral en Castellà
Juan Mayorga - tortuga de Darwin, La
Millor Autor Teatral en Català o Valencià
CAROL LOPEZ - GERMANES
Millor Autor Teatral en Euskera
Raul Cancelo, Izpiñe Soto, Argia Gardeazabal, Pío Ortiz, Julen Gabiria - SUPERPLAST
Millor Autor Teatral en Gallego
Eduardo Alonso - EXTRARRADIOS (COMEDIA DAS MULLERES DESAMPARADAS)
Millor Adaptació d'Obra Teatral
ALBERTO SAN JUAN - ARGELINO, SERVIDOR DE DOS AMOS
Millor Composició Musical per Espectacle Escènic
CARLES SANTOS - TIRANT LO BLANC
Millor Coreografia
Teresa Nieto, Jesús Caramés, Daniel Doña, Manuel Liñán, Olga Pericet, Vanessa Medina - DE CABEZA
Millor Director d'Escena
ANDRES LIMA - ARGELINO, SERVIDOR DE DOS AMOS
Millor Director Musical
CARLES SANTOS - TIRANT LO BLANC
Millor Escenografia
Max Glaenzel, Estel Cristià - 2666
Millor Figurinista
Angelina Adlagic - Barroco
Millor Diseny de Il·luminació
Juan Gómez Cornejo - Barroco
Millor Actriu Protagonista
Carmen Machi - tortuga de Darwin, La
Millor Actor Protagonista
JAVIER GUTIERREZ - ARGELINO, SERVIDOR DE DOS AMOS
Millor Actriu de Repartiment
NOELIA NOTO - CARNAVAL
Millor Actor de Repartiment
PAUL BERRONDO - GERMANES
Millor Interpret Femenina de Dansa
Teresa Nieto - DE CABEZA
Millor Interpret Masculí de Dansa
Damián Muñoz - STAFF
Millor Espectacle Infantil
La vida de un piojo llamado Matías - EL ESPEJO NEGRO
Millor Empresari o Productor Privat d'Arts Escèniques
Animalario - ARGELINO, SERVIDOR DE DOS AMOS

Dissabte 21 "Jo sóc la meva dona"

JO SÓC LA MEVA DONA

Direcció: Marta Angelat
Autor: Doug Wright
Intèrpret: Joel Joan
Caracterització: Anna Merino
Lloc: Teatre de Salt

Jo sóc la meva dona és la història de Charlotte von Mahlsdorf, un transvestit alemany que representa un dels episodis més negres de la història del segle XX, ja que va viure –i sobreviure– a la barbàrie del nazisme i l'stalinisme. Doug Wright, l'autor de l'obra, va estar en contacte amb la Charlotte fins l'any de la seva mort, el 2002, i va quedar captivat pel seu encant i els seus relats.
Comentari
Lothar Berfelde va tenir la mala sort de néixer en 1928, a Berlín, i de ser fill d'un dèspota amb idees nacionalsocialistas que volia convertir a aquest nen ros, retret i sensible, en tot un soldat. Als setze anys, el delicat adolescent mata en defensa pròpia al seu pare. A partir d'aquí, la vida de Lothar, que poc després es converteix en un transvestit amb el nom de Charlotte, passa a ser una permanent lluita primer contra les SS, després contra la Stasi, policia política de la DDR, i avui dia, ja convertida en una venerable vella dama indigna condecorada pel seu valor cívic, contra els skinheads. Part de la seva actitud rebel contra tota sort de marginació és la creació de l'avui cèlebre Museu Gründerzeit, on Charlotte va anant emmagatzemant, contra vent i marea, objectes d'art que nazis i comunistes consideraven «decadents». Joel Joan ens transporta als dies de la guerra freda sense cap mirament i sense anèstesia a les memòries d'en Lothar, que són, doncs, no només el recompte d'una vida fascinant, sinó també un esgarrifós testimoniatge del seu temps .
No us la podeu perdre
També es pot veure la pelicula "I Am My Own Woman" (1994)

Mort d'un Viatjant d'Arthur Miller


Autor: Arthur Miller
Director: Mario Gas

Repartiment: Jordi Boixaderas, Rosa Renom, Pablo Derqui, Oriol Vila, Anabel Moreno, Maria Cirici y Víctor Valverde.

Ahir dijous 22 de gener, vam poder tenir el luxe de formar part de l'assaig general de l'última obra de Mario Gas "Mort d'un viatjant".
Narra la història d'un viatjant nort-americà i la seva família, de les oportunitats que no han aprofitat dels somnis que no han pogut complir i la factura que et passa la vida, un mirar enrere d'una ment castigada pel remordiment.
Una fantàstica posada en escena d'una de les millors obres de teatre amb les que hem gaudit mai.
No us la perdeu, 23-24-25 de gener al Teatre Municipal de Girona.
Podeu veure video fent un clic aquí