PRODUCT Posposat al 14 de Maig de 2010

PRODUCT La Troca

De Mark Ravenhill Direcció de Julio Manrique Durada: 1h 10 min Autor: Mark Ravenhill Traducció al català: Cristina Genebat Direcció: Julio Manrique Intèrprets: David Selvas, Norbert Martínez, Mireia Aixalà. Escenografia: Lluc Castells Vestuari: Maria Armengol Il•luminació: Jaume Ventura Espai sonor: Dani Aznar Construcció escenografia: Castells de Cardadeu Ajudant d’escenografia: Marta Castells Vídeo: Marc Lleixà

Divendres 29 de gener 21:00h

L’11-S, les Torres Bessones, Al-Qaeda, el terrorisme islàmic, l’afany desmesurat per fer calés de la indústria cinematogràfica, el sensacionalisme de la premsa, el conflicte Orient-Occident, el desconeixement mutu, els tòpics i prejudicis... Amb tots aquests elements, amb un llenguatge rabiosament actual, el dramaturg anglès Mark Ravenhill (Unes polaroids explícites, Shopping and fucking) va construir Product, una sàtira políticament incorrecta, corrosiva i hilarant, que és una càrrega de profunditat instal•lada en els fonaments del model de societat occidental. El jove director Julio Manrique és l’autor de la versió d’aquest delirant monòleg, que converteix en una peça per a dos actors i una actriu, una proposta divertidíssima en què David Selvas ofereix una gran interpretació.

Mercè Martinez - La Bella y la Bestia

El diumenge 20 anem a Barcelona a veure el musical "La Bella y la Bestia"

8 de desembre de 2009 "Al Cel"

De Xavier Albertí i Narcís Comadira
Un oratori per a Jacint Verdaguer.
Teatre Lliure i EL CANAL
8 de desembre, a les 19.00 h
Sala La Planeta 16€
Durada: 1 h 15 min

Pel que sembla, a Xavier Albertí li agraden la Renaixença i els nostres "pares de la pàtria". Després d'haver investigat a Pinsans i caderneres sobre Josep Anselm Clavé i la cultura musical catalana de finals del segle XIX i primeres dècades del XX, i d'haver reinventat, amb la complicitat de Lluïsa Cunillé, les "Gatades" de Frederic Soler, "Pitarra" a Assajant Pitarra, ara, fent tàndem un altre cop amb Narcís Comadira, explora en la figura de Jacint Verdaguer, creador del llenguatge literari català i, molt especialment, del poètic. Amb tot, al darrere de tots aquests gests, però, no deixa d'haver-hi una mirada crítica envers la construcció de la nostra cultura contemporània...

Ens ha semblat....

Hem quedat bocabdades i amb una sola paraula a la boca......surrealista.

Tercer Cuerpo

De Claudio Tolcachir. Cia. Timbre 4
La historia de un intento absurdo
Estrena a l'Estat espanyol 17 d'octubre, a les 22.00 h Sala La Planeta 16€
Espectacle en llengua castellana Durada: 1 h 10 min

Una oficina desgavellada, la casa d'una parella, un bar i un consultori mèdic. Diferents llocs que s'alternen en un mateix espai conjugant la vida de cinc personatges. Els uneix la solitud, la incomprensió i la necessitat d'estimar. Tercer cuerpo és la segona creació de l'actor, dramaturg i director argentí Claudio Tolcachir, que es va donar a conèixer tant al seu país (2005) com en el nostre (Temporada Alta, 2007) amb l'obra La omisión de la familia Coleman. A diferència dels protagonistes d'aquella, que ignoraven l'evidència de la tragèdia que els amenaçava, els de Tercer cuerpo prenen la decisió d'intervenir en el seu propi destí. Els vincles entre ells es desenvoluparan fins a explotar. La mort d'una mare, la necessitat de tenir fills, la incapacitat de donar i de rebre amor els abocaran cap a la soledat i l'abandó. I un cop més, l'important serà allò que no es veu, allò que no es diu, allò que roman en l'ambigu terreny del desig

‘Mujeres...’, a Broadway

Per molts, Mujeres al borde de un ataque de nervios (1988) és un dels cims de Pedro Almodóvar. A partir d’abril, serà una fita encara més gran i el confirmarà com un dels creadors espanyols més exportables.

La comèdia arribarà a Broadway convertida en un musical, amb el suport en la producció del prestigiós Lincoln Center i amb noms habituals per als votants dels Tonys: Barlett Sher a la direcció, David Yazbeck a la partitura i Jeffrey Lane al llibret.Ahir, el mateix Almodóvar, meravellat perquè «Broadway segueix fent les coses amb un procés totalment artesanal igual que fa dos segles», assistia personalment als primers assajos que portaran al carrer de les llums, en anglès, Pepa i Candela, el gaspatxo barbitúric, els xiïtes… Els noms de l’elenc es mantenen en rigorós secret.

Broadway serà un altre cim conquistat per un manxec a qui Nova York adora, com li ha demostrat una altra vegada aquest cap de setmana. Dissabte, Madonna li va organitzar un sopar en un restaurant italià a l’Upper East Side i, diumenge, el Festival de Cine de Nova York es va clausurar amb Los abrazos rotos, desplegant l’alfombra vermella perquè la recorreguessin ell i Penélope Cruz; amics com Olatz Schnabel, Salma Hayek i el seu marit, el milionari François Henri-Pinault, i mites com Lauren Bacall, que l’any que ve rebrà l’Oscar honorífic.

Tot i que des de Los Angeles dos dels seus actors, Blanca Portillo i Lluís Homar, van lamentar que l’Acadèmia espanyola no escollís el film per ser candidat a l’Oscar, amb el suport de Sony Pictures Classics no es pot descartar que Almodóvar i Cruz tornin a anar a la cerimònia. I, en una trobada amb la premsa espanyola, van compartir records de les seves experiències amb l’estatueta. Ell va recordar les primeres reunions amb amics, que volien veure el premi i el deixaven «amb la mateixa sensació d’haver acabat de parir». Ella, guanyadora fa només uns quants mesos per Vicky Cristina Barcelona, confessava que a vegades encara se’l mira i pensa «que és un d’aquells Oscars de joguina».

Macbeth

De William Shakespeare. Dir. Declan Donnellan
Cheek by Jowl
Estrena a l'Estat espanyol
1 d'octubre, a les 21.00 h
2 d'octubre, a les 21.00 h
3 d'octubre, a les 17.00 h
3 d'octubre, a les 22.00 h
4 d'octubre, a les 19.00 h
Teatre de Salt 30€
Espectacle en anglès amb sobretítols en català
Durada: 2 h 30 min (aprox.)

La cèlebre companyia Cheek by Jowl visita Temporada Alta per primera vegada amb una lectura renovadora de Macbeth, i ja són prop de quinze les obres de Shakespeare que ha portat a l'escenari. Considerat el millor deixeble de Peter Brook, Declan Donnellan, el director, que el 2002 ja ens va visitar amb un Rei Lear representat per la Royal Shakespeare Company, s'allunya de qualsevol element superflu que interfereixi en la recepció de la paraula i el joc entre els actors. De fet, ha afirmat, ja que segueix treballant els espectacles després de l'estrena, que el seu treball com a director consisteix en mantenir el joc conjunt i l'equilibri dels actors, sempre fràgil i canviant. I amb aquesta posada en escena de Macbeth estrenada tot just fa un mes, conjura el món de la bruixeria, els fantasmes i les aparicions profètiques en una experiència il·lusòria de so i tenebres.

--------------------------------------------------------------------------------

Teatre en majúscules, teatre de debò, en anglès difícil de seguir, però ampli de contingut, tens la sensació, durant les dues hores que dura l’espectacle, de ser davant l’essència del teatre pur, els intèrprets omplen l’escenari buit de mobiliari. Veus i drama, cossos i espectacle, mostren un Shakespeare real, un Macbeth dramàtic, paranoic, transformat per l’ambició que li consumeix la vida fins fer-li encarar la mort. Lady Macbeth ens va fer plorar, riure i sentir l’amor transpirar per la pell. La companyia en la seva totalitat, va fer aixecar al públic totalment entregat en una ovació de gairebé cinc minuts on vam poder gaudir de la presència del Director de l’obra Declan Donnellan i del director d’escenografia Nick Ormerod vinguts per la clausura de les representacions de l’obra.

Llegeix la critica a El Punt

El periodico

12 de setembre - La germana Pau i la Infanticida

GERMANA PAU

Monòleg teatral en vers inclòs al volum 4 monòlegs en vers.1901 Cel·la d'una casa de curació, assistida per germanes Paüles. Un llit en el qual jeu un home molt malalt.La Germana Pau (Àngels Gonyalons) s'ha d'ocupar d'ell. A poc a poc, descobrirem que la Germana Pau coneix l'home d'abans de fer-se monja. A partir d'aquí, l'actitud de la monja canvia radicalment i precipita la relació amb el pacient cap a un final inesperat.

Monologat per Àngels Gonyalons que en fa una interpretació difícil d’un text de llenguatge antic i complicat que un cop acostumes l’orella ja ha passat mitja obra. Una obra diferent força complicada i telonera de la següent,

LA INFANTICIDA

Monòleg dramàtic en vers que és distingit als Jocs Florals d'Olot el 1898 Inclòs a La infanticida i altres textos.Nela (Emma Vilarasau), la protagonista d'aquest monòleg dramàtic, és una jove camperola. Narra aquesta història des de la cel·la del manicomi, on l'han tancada després de matar la seva filla recent nascuda. La criatura és el fruit dels seus amors desenfrenats amb un jove de la burgesia catalana. Atemorida per si el pare s'assabenta de tal deshonra i compleix l'amenaça de degollar-la, la Nela escull aquest destí per a la seva filla.

Aposta segura de l’Emma que ens te acostumats a interpretacions fora de sèrie, una Nela "desquiciada" per una infància cruel que ens fa vibrar fins al final i ens transporta d’una cel·la a un penya segat, a un hivernacle o al molí on té lloc el desenllaç de l’obra.