A punt per l'estrena de la nova entrega de Parking Shakespeare al parc del nord.
Estrena el 16 de juliol
King Lear - William Shakespeare
Una de les millors coses que te haver estudiat Shakespeare, és que he conegut algunes obres d'aquest monstre de la dramatúrgia Anglesa.
I una altra cosa positiva de que t'agradi el teatre és que tens la possibilitat de gaudir d'excepcionals professionals de la talla de Núria Espert, que amb 80 anys ha protagonitzat un Rei Lear com ningú ha estat capaç de representar, ja no només pel fet de fer el paper d'home sinó per fer que la sang se't glaci al veure com la bogeria va fent camí en la ment del rei destronat.
Un plaer pels sentits, fantàstic Jordi Bosch i sorprenent Ramon Madaula, una enveja conduïda per en David Selvas colosal, la interpretació (sense paraules com sempre) de Julio Manrique i el Bufó de Teresa Lozano porta un pes en l'obra carregat de simbolisme.
Lluís Pascual ha creat un King Lear a l'alçada del Shakespeare Globe, Enhorabona.
Intèrprets:
Aleix Albareda rei de França / Marcel Borràs Oswald / Jordi Bosch comte de Gloster / Jordi Collet duc d'Albany / Laura ConejeroRegan / Núria Espert Lear / Míriam Iscla Goneril / Jordi Llovet duc de Borgonya / Teresa Lozano bufó / Ramon Madaula comte de Kent / Julio Manrique Edgard / Òscar Rabadan duc de Cornwall / Andrea Ros Cordèlia / David Selvas Edmund
Carles Algué, Alberto Díaz, Eduard Lloveras, David Menéndez, Xavier Mestres, Martí Salvat, Josep Sobrevals, Joan Sureda, David Teixidó i Samuel Viyuela cavallers, oficials, missatgers, soldats i assistents
Juan de la Rubia organista
traducció de l'anglès Joan Sellent / versió Lluís Pasqual / escenografia Lluís Pasqual i Alejandro Andújar / vestuari Alejandro Andújar / caracterització Eva Fernández / il·luminació Pascal Mérat / direcció musical Dani Espasa / so Roc Mateu / vídeo Franc Aleu / esgrima i coreografies Isaac Morera / direcció coral Xavier Mestres
Molt Soroll per Res - Parking Shakespeare 25/08/2014 al Parc del Nord BCN
Des que els vam conèixer a Salt amb Nit de Reis, ja no tenim res a fer, estem enganxades a Parking Shakespeare, aquesta companyia actua normalment al parc del nord a Barcelona, no fa pagar entrada, al final de la representació demanen una aportació voluntària per poder seguir fent teatre al carrer, no tinc paraules per descriure el que et fan sentir, Shakesperare en estat pur, amb traduccions del mestres Salvador Oliva, amb qui vaig tenir el gran honor d'intercanviar unes paraules a Salt i qui amb molta força em va donar l'empenta que em calia per no defallir amb les traduccions shakesperianes. Si en teniu l'oportunitat no us els podeu perdre.
Aquí els podeu seguir http://www.parkingshakespeare.com/
Iaia!!! Montserrat Carulla a Santa Cristina d'Aro 19/08/2014
Parquing Shakespeare - Nit de Reis - Teatre de Salt
A midsummer night’s dream - Shakespeare
per Salvador Oliva
La companyia Propeller torna per cinquena vegada al festival Temporada Alta amb el muntatge A midsummer night’s dream (Somni d’una nit d’estiu) de Shakespeare dirigit per Edward Hall.
Efectivament, Girona va ser una festa els dies 4, 5 i 6 de desembre. La vinguda de la companyia Propeller va alegrar els ulls i l’oïda de tots els amants del teatre. Ens van oferir una representació excepcional de A midsummer night’s dream, de William Shakespeare, que és sense cap dubte la segona millor comèdia que s’hagi escrit mai. La primera ens la van oferir l’any passat: Twelfth night, i seria genial que algun dia ens oferissin la tercera: As you like it.
El teatre de la companyia teatral Propeller, dirigida per Edward Hall, té moltes virtuts. Concretant-les amb l’obra que vam veure, jo diria que son les següents.
En primer lloc, un respecte absolut al vers de Shakespeare. Tots els actors van dir els versos d’una manera insuperable. Fins i tot els espectadors que no sabien anglès podien sentir, pel ritme i, sovint per la rima, quan s’acabava un vers i quan en començava un altre. Edward Hall sap perfectament el poder del pentàmetre iàmbic shakespearià i els actors el saben combinar amb l’entonació i la tonalitat que requereix cada situació, cada personatge, cada estat d’ànim. Ja fa molt de temps que penso (i he dit i escrit) que la dicció és el secret de la credibilitat dels personatges. La dicció representa els fonaments de la interpretació. Sense una bona dicció, fins i tot la millor interpretació s’enfonsa. Penso també que el teatre que es fa aquí, a casa nostra, es preocupa bàsicament de la interpretació, que sovint acabaenderrocant-se per falta d’una dicció creïble. En els pitjors dels casos: la interpretació sense el suport de la dicció converteix el teatre en “teiatru”. D’aquí ve que tants actors cridin més del compte (confonent volum i projecció de la veu) i que, quan són bons, tendeixin a sobreactuar en excés.
En segon lloc, Propeller té una segona base: l’estètica moderna. La interpretació dels actors no copia la dels grans intèrprets de la tradició anglesa. Hi ha una força nova en la seva manera de presentar l’acció. El que més sorprèn i el que més comenta el públic que els va veure és aquesta força i aquesta vitalitat, tan essencialment moderna, connectada amb el nostre temps, entesa segons el present. Això es veu en moltíssims aspectes, dels quals en destacaré només un: el moviment dels personatges, sobretot en l’escena de discussió entre els quatre amants quan per la màgia de Puck i Oberon, tant Lisandre com Demetri estan enamorats d’Helena.
En tercer lloc, hi ha el ritme de la representació. No hi ha ni un sol moment que decaigui, no hi ha ni una pausa, res que sigui aliè al fil de l’argument, i això té mèrit a A midsummer night’s dream on Shakespeare presenta tres móns: el de Teseu, duc d’Atenes i els quatre joves, el món dels artesans i el món màgic d’Oberon, Titània i les fades.
El ritme de la representació va a favor del lligam que usa el text per unir aquests tres mons. Jo vaig pensar que la mitja part era innecessària pels espectadors, perquè estem tan ficats dintre el món de l’escenari, que ens trenca una mica l’encant.
En quart lloc, hi ha l’enorme vitalitat dels actors, que és també una enorme generositat donada al públic. Aquest lliurament sense reserves és constant des del començament fins al final de l’obra. Es podria reformular dient que els actors saben fer-se estimar pel públic i el públic ho sent i ho confirma amb els llargs aplaudiments que atorguen als actors, no tan sols al final, sinó també després d’algunes escenes.
En cinquè lloc, hi ha el talent innegable del director, que ni tan sols surt a saludar. I segurament no surt per dues raons: per humilitat i perquè la seva presència ja es respira durant la representació. Hi ha una compenetració visible entre el treball dels actors i el del director. El públic veu les dues coses com un tot indivisible.
Hem d’agrair a Bitò Produccions que hagi aconseguit que cada any (i em sembla que aquest ja és el cinquè) els amants del teatre puguem celebrar la festa de veure tres grans talents units: el de Shakespeare, el d’Eduard Hall i el dels actors de Propeller. I sembla que l’any que ve, el sisè, aquest regal es multiplicarà per cinc obres.
*Salvador Oliva és professor universitari, poeta i traductor especialitzat en la dramatúrgia de Shakespeare.
Xuriguera i Fageda - 'LIVE'
El nou, divertit i trepidant espectacle dels Ex-teatre de guerrilla amb música en directe, diàlegs punyents, trucades telefòniques, gots de vi, riures, dos segons de realitat i un sopar improvisat. I per si no n'hi havia prou, tindran temps de parlar de Vilafranca !
Santa Cristina d'aro 07/04/2012
Incendis -Teatre Romea
Incendis és una obra contemporània amb aquell regust de clàssic que té una història terrible, èpica i tràgica. Gairebé una epopeia: la vida de tota una família, d’un grup de gent, d’un poble, d’una civilització cultural.
Incendis és una obra absolutament contemporània, escrita fa pocs anys i és alhora una gran història tràgica que sembla que vingui del fons dels temps, per emocionar als qui la fan i als qui la veuen.
Durada: 3 hores i 15 minuts (entreacte inclòs)
AUTOR: Wajdi Mouawad
TRADUCCIÓ: Cristina Genebat
REPARTIMENT: Clara Segura, Julio Manrique, Xavier Boada, Màrcia Cisteró, Claudia Font Xavier, Ricart Xavier Ruano.
ESPAI ESCÈNIC: Oriol Broggi i Sebastià Brosa
DIRECCIÓ: Oriol Broggi
VESTUARI: Berta Riera i Bàrbara Glaenzel
IL·LUMINACIÓ: Albert Faura
AJUDANT DE DIRECCIÓ: Ferran Utzet
PRODUCCIÓ: La Perla 29
Los Miserables
Un espectacular muntatge, que vam poder gaudir el passat 16 d'octubre a l'espai Barcelona Musical a Montjuïc, unes veus genial i unes interpretacions sublims....molt i molt recomanable.Llum de guàrdia - Dissabte 17/09/2011
14 de setembre del 2004. Roda de premsa. Un grup d’artistes presenta la imminent estrena de l’espectacle “Xirgu” al Teatre Romea. Els seus membres mostren la seva millor cara davant els mitjans i es declaren satisfets amb l’espectacle que estan a punt d’estrenar. Un dels membres del grup, però, la Clara, una actriu-ballarina sordmuda, fa “esclatar” l’acte amb una sorprenent revelació: la llegenda segons la qual el fantasma de la mítica actriu catalana Margarida Xirgu es passeja pel Romea és certa. Ella ha vist el fantasma. I aquest li ha dit que l’espectacle no s’ha de representar. Malgrat les advertències de la Clara, la funció s’estrena. I la nit de l’estrena, es crema el teatre. “L’incendi del Romea” passarà a formar part, des d’aleshores, de la llegenda negra de la ciutat. 14 de setembre del 2011 (set anys després). El Romea segueix tancat, pendent de reformes. I el grup que integrava “Xirgu” s’ha desintegrat. Els seus components han seguit diferents camins, tots ells apartats de l’escenari. Una estranya maledicció sembla perseguir-los d’ençà de l’incendi. L’arribada a Barcelona, però, després de set anys d’absència, d’en Josh L. Franklyn, l’antic director de “Xirgu”, convertit ara en cineasta de culte del gènere de terror, canviarà les coses. Una sèrie d’estranyes i violentes coincidències tornarà a reunir el grup al voltant del vell teatre abandonat.
AUTORS: Sergi Pompermayer i Julio Manrique
DIRECCIÓ: Julio Manrique
REPARTIMENT: Mireia Aixalà (Clara Azpeitia i Sara Dalmau)Ivan Benet (Àstor García Roig)Cristina Genebat (Mirta Blanc)Oriol Guinart (Àlex Pérez Feliu)Xavier Ricart (Charlie)Marc Rodríguez (Abel Borràs)Andrew Tarbet (Josh L. Franklyn)
Amb la puntualitat que ens caracteritza vam arribar al Romea 3/4 d'hora abans, amb temps de fer un tallat amb uns gots que ens van remuntar a èpoques llunyanes (Oje, i els Tres Tombs). Mentre esperàvem assegudes al sofà vermell de l'entrada, vam veure arribar el Sr. Director del teatre i de l'obra en qüestió, en Julio Manrique, la Iolanda en quan el veu, prepara el díptic de l'obra "Llum de guàrdia" i li engalta dos petons tímids a la galta, jo, evidentment al darrera, faig el mateix, molt agradable i simpàtic, en Julio Manrique ens signa el díptic i ens desitja que ens agradi l'obra. Al cap d'una estona, a poc a poc comencen a entrar tots els actors, vestits amb roba d'estiu, relaxats i al mateix temps preparats per a fer-nos gaudir d'una horeta i mitja d'espectacle, sense parar de riure i vibrar amb el talent que demostren a sobre l'escenari. Amb un final apoteòsic l'obra ens deixa un molt bon gust de boca.....per a nosaltres molt i molt recomanable.
Hair - El musical
Petits Crims Conjugals
Gilles (Ramón Madaula) és víctima d’un misteriós accident. Després de passar una temporada a l’hospital, torna a casa amb la seva dona, Lisa (Laura Conejero). Ha perdut completament la memòria. Qui és ell? I qui és Lisa? Com era abans la seva vida de parella? A partir del que ella li explica, Gilles intenta reconstruir la seva pròpia vida. Però, i si Lisa va mentir? ¿Ell és realment tal com ella el descriu? I ella, és en efecte la seva dona? S’obre camí una veritat inesperada. A qui creure? La vida matrimonial és efectivament aquest infern-no de crueltat mental? I quan veiem a un home i una dona davant l’alcalde o el sacerdot, hem, de fet, preguntar quin dels dos serà l’assassí?Al voltant d’aquest accident es construeix una obra d’intriga creixent en la qual la parella s’enfronta en una brillant esgrima de revelacions i ocultacions, de passions i d’odis, d’amor i, de vegades, d’indiferència, que mantindrà l’atenció dels espectadors intacta fins al seu sorprenent desenllaç.
Joan Margall: Llei d'amor
Joan Maragall va néixer a Barcelona el 10 d'octubre de 1860 i va morir amb cinquanta anys tot just acabats de fer, el 22 de desembre de 1911. Enguany es commemora, per tant, el doble aniversari d'una de les personalitats més fascinants de la cultura catalana del segle xx. El festival Temporada Alta i el Teatre Nacional de Catalunya volem contribuir al merescut homenatge d'aquest poeta de la paraula viva, mestre d'ascendència romàntica subscrit al Modernisme, amb aquest espectacle. Joan Ollé, que la temporada passada va portar a l'escenari l'obra no teatral de Salvador Espriu amb El jardí dels cinc arbres, i que anteriorment ha adaptat textos de Mercè Rodoreda, Vicent Andrés Estellés i Josep Pla, entre d'altres, ha concebut un espectacle transversal i poètic construït sobre el conjunt de l'obra literària de Joan Maragall per al qual ha tornat a comptar amb alguns dels intèrprets que han protagonitzat els seus darrers treballsAdaptació: Carles Guillén i Joan Ollé - Direcció: Joan Ollé - Intèrprets (per ordre alfabètic): Joan Anguera, Paula Blanco, Montserrat Carulla, Rosa Muñoz, Victòria Pagès, Albert Pérez, Fèlix Pons i Àngels Poch i el cor Lieder Càmera - Moviment actoral: Andrés Corchero - Escenografia: Sebastià Brosa - Vestuari: Míriam Compte - Il·luminació: Lionel Spycher - So: Damien Bazin - Vídeo: Eugenio Szwarcer - Caracterització: Núria Llunell - Ajudant de direcció: Iban Beltran - Producció: EL CANAL i Teatre Nacional de Catalunya
Manrique al Romea
Barcelona. (EUROPA PRESS). - El director teatral Julio Manrique substituirà a Calixto Bieito al davant de la direcció artística del Teatre Romea de Barcelona, segons ha informat aquest dimarts el grup Focus, gestor del teatre.Serà el director artístic del Romea a partir de la temporada 2011-2012 i durant tres temporades, amb el compromís d'una direcció pròpia anual, segons el contracte inicial.
La decisió la ha pres el Consell de Direcció de Focus amb el consens de Bieito.
Manrique (Barcelona, 1973) es llicenciat en Dret por la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i ha cursat estudis de teatre en l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.
El seu treball més recent como a actor teatral va ser l'any passat a 'Hamlet', de William Shakespeare dirigida per Oriol Broggi --pel qual va rebre el Premi de la Crítica al Millor actor--, i com a director teatral, el més recent es 'Coses que dèiem avui', aquest any en el Festival Grec de Barcelona, i 'American Buffalo', en el Teatre Lliure també aquest any.
Del Canotier a la bata de cola
Cancel·lat per l'Ajuntament, 15 abans dies de l'estrena per falta de pressupost......mal comptable a la casa gran....mala cosa pels artistes del poble...mala cosa pel poble....llàstima.31.07 / 22:30 Trobada de Castanyoles
Teatre Auditori Petit Format
Entrada: 10€
Del Canotier a la bata de cola
Subscriure's a:
Missatges (Atom)